REFRANYS
“Fesol sense aspre, no s’enfila” (fesols)
“Pedregada de lluna tendra torna a brotar, de lluna vella la collita enlaire” (pèsols negres)
“Per Sant lluc, els trumfos a aixopluc” (patates)
“Si vols trumfos al sac, cava’ls només treguin el cap” (patates)
“Si vols un bon aller planta’l en lluna vella de gener, si el vols bo i fí, per Sant Martí i si el vols ben coent, fes-lo pel temps de l’advent” (all)
“Al abril planta-la com un fil, al maig planta-la com un faig” (ceba llarga)
“Amb bledes van amamantar el dimoni” (bleda)
“ La flor ben esclatada es mig granada” (pèsols negres)
“Si els plantes de lluna nova els colliràs amb un cova, si els plantes de lluna vella els colliràs amb una cistella” (pèsols negres)
“Al Juny la falç al puny, però si vols segar has d’anar lluny” (blat)
“ Si vols un bon naparrar, per Sant Jaume ha de verdejar” (nap negre)
SABERS POPULARS
Dispersió de Pomers
A la Vall de Gósol trobem moltes varietats locals de pomers que eren empeltades pels volts de la lluna vella de març. Moltes tenen origens remots, i d'altres van ser portades a la Vall més recentment. La etimologia diversa dels noms donats a aquestes varietats ens pot indicar la seva procedència, la coloració, aspecte del fruit o la zona on es troba el pomer originari. Amb l'ajuda d'alguns gosolans, hem pogut recuperar varietats de pomers com la Sang de llebre, Del ciri, Del cap del marge, Eugènia, Pasquí, De noves, Cloterons, Gitana, Ca la Joana, Agustenca, D'oli i Cor de colom.
Solidaritat
Antigament existia una costum entre els pagesos de la Vall. Quan una família arribava a la Vall, les cases veïnes solien donar pèsols negres als nouvinguts perquè els poguessin plantar i tinguessin una bona collita per poder subsistir aquell any. També s'havia fet amb els trumfos de llavor, que un cop feta la collita eren retornats. Així, podem dir que aquestes varietats locals per una banda eren la base alimentària de la població i alhora actuaven com a un nexe solidari entre els pagesos de la Vall.
Coneixement i creences
Des de segles enrere els agricultors de la Vall s’han fixat en lluna per gestionar els seus cultius i saber quan calia sembrar, recollir o cavar. La majoria dels cultius es solen plantar en lluna vella per tal de reforçar el seu creixement, però els llegums en són una excepció, si es planten en lluna nova són més fàcils de coure.
D’altra banda, les patates per llavor eren esteses durant la lluna vella de març en un lloc fresc i fosc, posteriorment cada lluna vella es giraven perquè així tardaven més en grillar. En canvi si es remenaven en lluna nova es tornaven negres per dins.
D’altra banda, les patates per llavor eren esteses durant la lluna vella de març en un lloc fresc i fosc, posteriorment cada lluna vella es giraven perquè així tardaven més en grillar. En canvi si es remenaven en lluna nova es tornaven negres per dins.
Un altre de les creences més esteses entre el agricultors de la Vall recau en la observació de la planta silvestre anomenada “Marxiuolot” (Helleborus foetidus). Segons aquests, en funció del nombre de granes que fa la planta preveu com serà la collita de pèsols d'aquella anyada. El problema recau en que un cop florida la planta silvestre, els pèsols ja havien de ser sembrats.
